Comptador pel Referèndum

dilluns, de juny 06, 2016

DIENT LA VERITAT PODREM SER LLIURES


Dient la veritat podrem ser lliures, dient mentides no.

Alguns partits polítics defensen un Estat espanyol federal on Catalunya seria un d'aquests estats o un Estat espanyol que permeti un referèndum d'autodeterminació a Catalunya, però aquests partits amaguen deliberadament les dificultats insalvables que comporta la reforma de la Constitució espanyola, que és necessària per fer realitat els objectius que proposen.

Xavier Domènech (candidat d'En Comú Podem) deia en una entrevista a LA VANGUARDIA del 28 de maig que «No era cert que Espanya no es pugui transformar» però amagava que per al referèndum d'autodeterminació era necessària la modificació de la Constitució espanyola. Meritxell Batet (candidata del PSOE) en una entrevista al EL PUNT AVUI del 3 de juny es declarava partidària d'una reforma de la Constitució espanyola en sentit federal sense esmentar-ne les dificultats. Són propostes que queden bé i que poden enganyar a moltes persones
si no s'explica què comporten.

Resumim a continuació com la Constitució espanyola preveu la seva reforma perquè tinguem clar si és possible o no.

En una primera legislatura, el Congrés dels Diputats hauria d'acordar la proposta de modificació per dos terços del Congrés i també per dos terços del Senat. Cap dels partits que proposa un dels dos objectius esmentats arribaria al nombre de diputats i senadors necessaris (234 i 178).

Com que és segur que els partits favorables a la modificació de la Constitució espanyola no arribaran als dos terços ni del Congrés ni del Senat, la proposta de reforma de la constitució no s'aprovarà i, molt probablement, no s'arribarà ni a presentar.

Suposem, però, que per un miracle s'aprovés la proposta de modificació. En aquest cas, la constitució espanyola ha previst més obstacles. Primer de tot es dissoldrien les Corts i es convocarien noves eleccions. Us ho imagineu? Ara, dissoldrien les Corts i convocarien noves eleccions? Ara, noves eleccions, després de mesos amb un govern espanyol en funcions?

Continuem, però, amb la ficció: les Corts resultants (segona legislatura) no quedarien vinculades a l'esmentat propòsit de reforma constitucional, qüestió que només es passaria a estudiar si el Congrés per majoria simple i el Senat per majoria absoluta volguessin continuar amb la reforma.

Finalment, suposant que s'ha aprovat continuar amb la reforma, s'hauria d'aprovar una altra vegada per dos terços de les noves Corts (tant del Congrés com del Senat) i, a més a més, sotmetre-la a referèndum de tot l'Estat.

Els obstacles són tants, que és evident que l'objectiu de la constitució espanyola en aquest punt no és permetre'n la reforma, sinó impedir-la.

No ho afirmem nosaltres, ho afirmen constitucionalistes espanyols, com podeu llegir a l'article de Ponç Feliu que enllacem: 

Nota
Aquest tema es basa en l'article 168 de la Constitució espanyola que blinda el títol preliminar d'aquesta constitució, que estableix la «soberanía nacional del pueblo español» i «la indisoluble unidad de la Nación española».